Matrimoni a l'antiga Roma

Paquius Proculus i la seva esposa. Aquarel·la de Pompeia, del segle i, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte.

El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.[1][2] Entre els patricis també servia per tancar aliances polítiques o econòmiques. Un exemple era el de Júlia (filla de Juli Cèsar i Cornèlia Cinna), qui inicialment s'havia compromès amb Marc Juni Brut i que va acabar casant-se amb Gneu Pompeu Magne a causa del desig del seu pare d'establir una aliança amb Pompeu que va conduir el Primer Triumvirat.[3] Un altre exemple va ser el Tractat de Brindisi, el qual va donar lloc al matrimoni entre Octàvia i Marc Antoni.[4][5][6]

Diversos ritus del matrimoni a l'Antiga Roma van ser heretats pel món occidental contemporani, com l'existència d'un anell de compromís, el consentiment dels pares, l'ús de vel per part de la núvia, la unió de les mans dels contraents o l'acte del petó amb la núvia després que se'ls declarés legalment casats pel que dirigia la cerimònia de matrimoni,[5] que demostra la gran influència d'una de les civilitzacions més poderoses del món antic.[7]

  1. D'Halicarnàs, Dionís. Antiguitats Romanes, p. 25. 
  2. Jackson, W. M.. «El matrimonio en la Antigua Roma». A: Recuerdos de Roma, capítol 7. Enciclopèdia Quillet Edició III, p. 523. 
  3. Jackson, W. M.. «Primer Triumvirat, los tres signatarios y el Convenio de Lucca». A: Recuerdos de Roma, capítol 8. Enciclopèdia Quillet, edició III, p. 582. 
  4. Ciceró, Marc Tulio. «2». A: Cartas a Quinto, p. 3. 
  5. 5,0 5,1 Jackson, W. M.. «El matrimonio romano, un derecho jurídico». A: Recuerdos de Roma, capítol 8, p. 526. 
  6. Lange Hjort, 2009, p. 29.
  7. Jackson, W. M.. «El Imperio Romano». A: Recuerdos de Roma, capítol 9, p. 594. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search